QUIM MONZÓ: DISCURS INAUGURAL A LA FIRA DEL LLIBRE DE FRANKFURT, 2007

Molts podrien estar d'acord de que Quim Monzó és un orador molt peculiar per la seva rapidesa parlant, però tot i així, aquest detall no va ser cap inconvenient perquè realitzés el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt de l'any 2007. L'escriptor va aprofitar aquesta característica per donar-li un toc d'originalitat en el seu discurs, amb el qual va aconseguir cridar l'atenció dels seus oients i fer-los passar una estona entretinguda que, fins i tot, va resultar divertida per gran part d'ells. Sense dubte, Quim Monzó va escapar del format habitual en aquests casos creant, d'aquesta manera, un discurs fictici basat en un conte amb el qual ens donava la sensació que no havia dit res, quan en realitat ho havia dit tot.
Al començament l'escriptor fa una captatio benevolentia (una expressió amb la qual l'autor d'una obra demana perdó per les faltes del text que presentarà seguidament) que utilitza per introduir el conte, justificant-se dient que mai ha fet un discurs i que per tant anava a explicar una història. En aquesta conta els dubtes d'un escriptor que ha de fer el discurs inaugural de la fira del llibre de Frankfurt. En el conte introdueix molts noms d'autors de la literatura catalana, entre ells hi havia Ramon Llull i Frederic Mistrall, l'occità que va guanyar el premi novel de literatura i va causar la polèmica sobre si una literatura sense estat tindria que tenir un premi novel. Per aconseguir l'atenció del públic, l'escriptor va afegir tocs d'humor en el seu discurs, els quals van ser ben rebuts pels seus oients.
En conclusió, Quim Monzó va fer un discurs original, divertit i alhora adequat que va arribar al públic de la sala i arribarà als futurs oients de la gravació. No cal dubtar doncs, que el discurs va ser un petit pas perquè la gent conegués i comencés a valorar la literatura catalana.