domingo, 7 de diciembre de 2008

CONTE

Fa molt de temps hi havia un trobador que no aconseguia escriure bons poemes. S'esforçava tot el que podia però mai ningú havia valorat les seves composicions ni havia aconseguit l'amor de cap dama. Cansat d'aquella situació, va decidir viatjar per tot el món conegut i així poder aprendre dels millors trobadors del seu temps. Amb el gran viatge, va poder conèixer moltes llengües i estils d'escriure diferents, però les seves obres no van millorar i ni tan sols les persones amb menys cultura les apreciaven. Tot i això no es va rendir i va continuar escrivint i escrivint durant molts anys. Segons anava passant el temps, les ganes del trobador per aprendre i l'esperança d'aconseguir escriure alguna cosa que tingues una mica de valor, van anant disminuint, mentres que la quantitat d'obres d'aquest i el seu cansament no paraven de créixer. Quan el trobador va notar que se li acostava la seva mort, va decidir tancar-se a la seva petita i desastrosa casa per escriure tot el que havia viscut, els llocs que havia visitat, la gent que havia conegut i sobretot per parlar de la tristesa que sentia per no haver pogut aconseguir escriure res de bo, encara que s'havia esforçat dia a dia durant tota la seva vida. Finalment va decidir firmar com "el pitjor trobador del món", perquè així ningú perdes el temps en llegir la seva ultima obra.
I aquí acaba la història del pitjor trobador del món, el primer que va escapar totalment de l'amor cortès i va escriure poemes realment innovadors per l'època. Del qual es va trobar casi 300 composicions agrupades en una espècie de llibre, on havia un text molt borrós que es podia distingir una frase semblant a: e son aicí las òbras del pièger trobador del mond... (i aquí estan les obres del pitjor trobador del món...)

No hay comentarios: