ARTICLE DE OPINIÓ

Actualment estem passant per una crisi econòmica mundial bastant greu. Tot va començar a Amèrica i s'ha estès per tot el món. Ara tothom està patint les conseqüències: augment en el preu dels productes, atur, els bancs no donen préstecs...
Es clar que ningú vol estar en aquesta situació, però aleshores perquè no es prenen mesures perquè no torni a passar més? Després d'un temps de tranquil.litat econòmica sempre hi ha una crisi, com el crac del 1929. Jo crec que hi ha alguna cosa en el nostre sistema econòmic que no funciona adequadament, i que es un tema important que s'hauria de tractar, perquè una crisi no fa cap tipus de bé i tots sortim perjudicats. S'hauria de posar més mecanismes de control o millorar els que hi ha per així poder progressar cada vegada més sense que hi hagi moments en que l'economia s'aturi. El més important ara mateix és intentar sortir d'aquesta crisi el més aviat millor, i sobretot aprendre dels nostres errors perquè no es torni a repetir.

CONTE

Fa molt de temps hi havia un trobador que no aconseguia escriure bons poemes. S'esforçava tot el que podia però mai ningú havia valorat les seves composicions ni havia aconseguit l'amor de cap dama. Cansat d'aquella situació, va decidir viatjar per tot el món conegut i així poder aprendre dels millors trobadors del seu temps. Amb el gran viatge, va poder conèixer moltes llengües i estils d'escriure diferents, però les seves obres no van millorar i ni tan sols les persones amb menys cultura les apreciaven. Tot i això no es va rendir i va continuar escrivint i escrivint durant molts anys. Segons anava passant el temps, les ganes del trobador per aprendre i l'esperança d'aconseguir escriure alguna cosa que tingues una mica de valor, van anant disminuint, mentres que la quantitat d'obres d'aquest i el seu cansament no paraven de créixer. Quan el trobador va notar que se li acostava la seva mort, va decidir tancar-se a la seva petita i desastrosa casa per escriure tot el que havia viscut, els llocs que havia visitat, la gent que havia conegut i sobretot per parlar de la tristesa que sentia per no haver pogut aconseguir escriure res de bo, encara que s'havia esforçat dia a dia durant tota la seva vida. Finalment va decidir firmar com "el pitjor trobador del món", perquè així ningú perdes el temps en llegir la seva ultima obra.
I aquí acaba la història del pitjor trobador del món, el primer que va escapar totalment de l'amor cortès i va escriure poemes realment innovadors per l'època. Del qual es va trobar casi 300 composicions agrupades en una espècie de llibre, on havia un text molt borrós que es podia distingir una frase semblant a: e son aicí las òbras del pièger trobador del mond... (i aquí estan les obres del pitjor trobador del món...)

COMENTARI DE TEXT DE "AIXÍ COM CELL QUI ES VEU PROP DE LA MORT"

"Així com cell qui es veu prop de la mort" és un poema d'Ausiàs March en el qual l'amant (el jo poètic) ha sigut rebutjat per la dama i, frustrat, aquest anirà pel món proclamant l'orgull d'ella, es a dir, anar dient coses dolentes de la dama.
Respecte a la poesia trobadoresca, la similitud principal del poema és la utilització de l'amor cortès. Hi ha la presència de dos elements importants: la dama (en que el trobador s'hi dirigeix directament ("vós") i indirectament ("lo lloc on se pot restaurar") referint-se a ella com un port salvador) i l'enamorat (el mariner) que passa per dificultats per aconseguir l'amor de la dama.
Com a diferències s'hi podria identificar el fracàs de l'enamorat i l'enuig d'aquest. Tampoc apareix cap senyal de la dama ni la figura del marit ni la dels murmuradors, pel qual podríem deduir que la dama l'ha rebutjat abans de que hi hagués una relació autèntica d'amants entre ells dos.

QUIM MONZÓ: DISCURS INAUGURAL A LA FIRA DEL LLIBRE DE FRANKFURT, 2007

Molts podrien estar d'acord de que Quim Monzó és un orador molt peculiar per la seva rapidesa parlant, però tot i així, aquest detall no va ser cap inconvenient perquè realitzés el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt de l'any 2007. L'escriptor va aprofitar aquesta característica per donar-li un toc d'originalitat en el seu discurs, amb el qual va aconseguir cridar l'atenció dels seus oients i fer-los passar una estona entretinguda que, fins i tot, va resultar divertida per gran part d'ells. Sense dubte, Quim Monzó va escapar del format habitual en aquests casos creant, d'aquesta manera, un discurs fictici basat en un conte amb el qual ens donava la sensació que no havia dit res, quan en realitat ho havia dit tot.
Al començament l'escriptor fa una captatio benevolentia (una expressió amb la qual l'autor d'una obra demana perdó per les faltes del text que presentarà seguidament) que utilitza per introduir el conte, justificant-se dient que mai ha fet un discurs i que per tant anava a explicar una història. En aquesta conta els dubtes d'un escriptor que ha de fer el discurs inaugural de la fira del llibre de Frankfurt. En el conte introdueix molts noms d'autors de la literatura catalana, entre ells hi havia Ramon Llull i Frederic Mistrall, l'occità que va guanyar el premi novel de literatura i va causar la polèmica sobre si una literatura sense estat tindria que tenir un premi novel. Per aconseguir l'atenció del públic, l'escriptor va afegir tocs d'humor en el seu discurs, els quals van ser ben rebuts pels seus oients.
En conclusió, Quim Monzó va fer un discurs original, divertit i alhora adequat que va arribar al públic de la sala i arribarà als futurs oients de la gravació. No cal dubtar doncs, que el discurs va ser un petit pas perquè la gent conegués i comencés a valorar la literatura catalana.

~...Sobre mi...~

Punt de llibre

Com el meu nom indica sóc un punt de llibre. Actualment estic estudiant de valent per poder treballar de gran en alguna novel.la de gran èxit o fins hi tot en algun clàssic de la literatura. Encara que sembli una professió ven fàcil, en realitat no ho és. Per desgracia, la feina de punt de llibre s'està reduint amb el pas del temps: els clients que llegeixen van disminuint poc a poc i cada vegada esta més de moda allò de "doblegar una mica la pàgina" o de "fer un senyal on m'havia quedat" o d'utilitzar un simple tros de paper mal tallat o qualsevol altre cosa per substituir la nostra feina. Per aquests motius, les places de punt de llibre cada vegada són més escasses i casi sempre aconsegueixen treball els que són més originals, bonics o els que tenen frases divertides o ingenioses.

Una vegada el meu pare em va explicar que el millor de ser punt de llibre és que podies llegir les pàgines que marcaves dels teus clients i que fins i tot podies llegir més, sempre i quan t'enrecordesis de la pàgina on estaves per poder-hi tornar després. Això em va donar més ganes de començar a treballar, però sé que em tindré que esperar i estudiar si vull arribar lluny. Mentrestant he creat aquest blog per poder compartir el goig de llegir amb tots vosaltres.